Joan Lainez Tenor

XXXIV Temporada de Sarsuela de Canàries

Els Gavilanes és una sarsuela en tres actes amb música de Jacinto Guerrero i llibret de José Ramos Martín, estrenada el 1923 al Teatre de la Zarzuela. Es tracta d'una de les obres més representatives del gènere líric espanyol del segle XX, tant per la força dramàtica com per la bellesa de la música.

L'acció se situa en un ambient rural i gira al voltant de Joan, un indià que torna al seu poble després d'haver fet fortuna a Amèrica. Tot i la seva riquesa, torna marcat per la solitud i la nostàlgia del seu passat. Allí s'enamora de Rosaura, una noia molt més jove que ell, que alhora manté una relació amorosa amb Gustavo, un noi de la seva mateixa edat. Aquest triangle amorós desencadena el principal conflicte de l'obra.

En aquest context apareix Adriana, mare de Rosaura, un personatge fonamental per entendre la dimensió social del drama. Adriana representa la mentalitat pràctica de l'època: encara que és conscient de la diferència d'edat entre Joan i la seva filla, hi veu una oportunitat per assegurar-li un futur estable. Per això, influeix en Rosaura perquè accepti l'indià, anteposant la seguretat econòmica a l'amor veritable. El seu paper no és el d'una vilana, sinó el d'una mare que actua condicionada per les normes socials i les preocupacions materials, cosa que afegeix profunditat i realisme a la història.

El títol de l'obra, Els esparvers, té un significat simbòlic, ja que al·ludeix als homes grans i adinerats que, com a aus rapinyaires, “amenacen” joves innocents intentant conquerir-les amb el seu poder econòmic. Aquesta metàfora resumeix la crítica social que recorre tota la sarsuela: l'enfrontament entre l'amor sincer i l'interès.

Des del punt de vista musical, l'obra destaca per la seva riquesa melòdica i per números molt coneguts, com ara la romança El meu llogaret, en què Joan expressa la seva profunda nostàlgia. Jacinto Guerrero aconsegueix combinar elements del folklore espanyol amb una acurada orquestració, creant una partitura accessible i emotiva.

En conjunt, Els esparvers és una obra que va més enllà d´una simple història d´amor. A través dels seus personatges -Juan, Rosaura, Gustavo i Adriana- planteja un retrat crític de la societat, abordant temes com la diferència d'edat, el poder dels diners i les pressions socials. La seva vigència i èxit s'expliquen per la intensitat del seu argument i la capacitat de la seva música per continuar emocionant el públic actual.

Entrades: https://teatroperezgaldos.janto.es/janto/main.php?Nivel=Evento&idEvento=LSGAVLNES1026

XXXIV Temporada de Sarsuela de Canàries

Els Gavilanes és una sarsuela en tres actes amb música de Jacinto Guerrero i llibret de José Ramos Martín, estrenada el 1923 al Teatre de la Zarzuela. Es tracta d'una de les obres més representatives del gènere líric espanyol del segle XX, tant per la força dramàtica com per la bellesa de la música.

L'acció se situa en un ambient rural i gira al voltant de Joan, un indià que torna al seu poble després d'haver fet fortuna a Amèrica. Tot i la seva riquesa, torna marcat per la solitud i la nostàlgia del seu passat. Allí s'enamora de Rosaura, una noia molt més jove que ell, que alhora manté una relació amorosa amb Gustavo, un noi de la seva mateixa edat. Aquest triangle amorós desencadena el principal conflicte de l'obra.

En aquest context apareix Adriana, mare de Rosaura, un personatge fonamental per entendre la dimensió social del drama. Adriana representa la mentalitat pràctica de l'època: encara que és conscient de la diferència d'edat entre Joan i la seva filla, hi veu una oportunitat per assegurar-li un futur estable. Per això, influeix en Rosaura perquè accepti l'indià, anteposant la seguretat econòmica a l'amor veritable. El seu paper no és el d'una vilana, sinó el d'una mare que actua condicionada per les normes socials i les preocupacions materials, cosa que afegeix profunditat i realisme a la història.

El títol de l'obra, Els esparvers, té un significat simbòlic, ja que al·ludeix als homes grans i adinerats que, com a aus rapinyaires, “amenacen” joves innocents intentant conquerir-les amb el seu poder econòmic. Aquesta metàfora resumeix la crítica social que recorre tota la sarsuela: l'enfrontament entre l'amor sincer i l'interès.

Des del punt de vista musical, l'obra destaca per la seva riquesa melòdica i per números molt coneguts, com ara la romança El meu llogaret, en què Joan expressa la seva profunda nostàlgia. Jacinto Guerrero aconsegueix combinar elements del folklore espanyol amb una acurada orquestració, creant una partitura accessible i emotiva.

En conjunt, Els esparvers és una obra que va més enllà d´una simple història d´amor. A través dels seus personatges -Juan, Rosaura, Gustavo i Adriana- planteja un retrat crític de la societat, abordant temes com la diferència d'edat, el poder dels diners i les pressions socials. La seva vigència i èxit s'expliquen per la intensitat del seu argument i la capacitat de la seva música per continuar emocionant el públic actual.

Entrades: https://teatroperezgaldos.janto.es/janto/main.php?Nivel=Evento&idEvento=LSGAVLNES1026

Òpera de Tenerife presenta Hamlet, d'Ambroise Thomas, una producció francesa donar vida a aquesta tragèdia shakespeariana en forma d'òpera en cinc actes.

Hamlet i Ophélie habiten en una cort on la corrupció és evident, però es disfressa de protocol i de bones formes. Tots saben alguna cosa, tots callen alguna cosa. Ell s'asfixia entre l'obligació de venjar i l'horror de fer-ho; ella es perd en la impossibilitat de ser escoltada. El silenci aquí no és absència de paraules, és excés de mentides, mitges veritats i manipulacions. Com en el nostre temps, on la sobreinformació conviu amb la manca de confiança i escolta real. Entre fantasmes, intrigues i monòlegs interiors, el món sembla immens i callat.

Aquesta òpera es representa cantada en francès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: Seok-Won Hong
Direcció d'escena: Nicola Berloffa

Disseny d'escenografia :Aurelio Colombo
Reposició d'escenografia: Gabriele Moreschi
Disseny d'il·luminació: Valerio Tiberi
Disseny de vídeo: Dino Sabanovic
Coach francès: Laïla Barnat

Producció: Opéra de Saint-Etienne

Elenc

Hamlet: Fernando Campero, baríton

Ophélie: Serena Sáenz, soprano

Reina Gertrude: Lucie Peyramaure, soprano

Claudius: Nicolas Courjal, baix

Laërte: Zachary McCulloch, tenor

Espectre: Javier Castañeda, baix

Polonius: Christian Díaz, baix

Marcellus: Joan Laínez, tenor

Horati: David Lagares. baixbaríton

Primer sepulturer: Borja Molina, baríton

Segon sepulturer: David Barrera, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/hamlet/#tickets

Òpera de Tenerife presenta Hamlet, d'Ambroise Thomas, una producció francesa donar vida a aquesta tragèdia shakespeariana en forma d'òpera en cinc actes.

Hamlet i Ophélie habiten en una cort on la corrupció és evident, però es disfressa de protocol i de bones formes. Tots saben alguna cosa, tots callen alguna cosa. Ell s'asfixia entre l'obligació de venjar i l'horror de fer-ho; ella es perd en la impossibilitat de ser escoltada. El silenci aquí no és absència de paraules, és excés de mentides, mitges veritats i manipulacions. Com en el nostre temps, on la sobreinformació conviu amb la manca de confiança i escolta real. Entre fantasmes, intrigues i monòlegs interiors, el món sembla immens i callat.

Aquesta òpera es representa cantada en francès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: Seok-Won Hong
Direcció d'escena: Nicola Berloffa

Disseny d'escenografia :Aurelio Colombo
Reposició d'escenografia: Gabriele Moreschi
Disseny d'il·luminació: Valerio Tiberi
Disseny de vídeo: Dino Sabanovic
Coach francès: Laïla Barnat

Producció: Opéra de Saint-Etienne

Elenc

Hamlet: Fernando Campero, baríton

Ophélie: Serena Sáenz, soprano

Reina Gertrude: Lucie Peyramaure, soprano

Claudius: Nicolas Courjal, baix

Laërte: Zachary McCulloch, tenor

Espectre: Javier Castañeda, baix

Polonius: Christian Díaz, baix

Marcellus: Joan Laínez, tenor

Horati: David Lagares. baixbaríton

Primer sepulturer: Borja Molina, baríton

Segon sepulturer: David Barrera, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/hamlet/#tickets

Òpera de Tenerife presenta Hamlet, d'Ambroise Thomas, una producció francesa donar vida a aquesta tragèdia shakespeariana en forma d'òpera en cinc actes.

Hamlet i Ophélie habiten en una cort on la corrupció és evident, però es disfressa de protocol i de bones formes. Tots saben alguna cosa, tots callen alguna cosa. Ell s'asfixia entre l'obligació de venjar i l'horror de fer-ho; ella es perd en la impossibilitat de ser escoltada. El silenci aquí no és absència de paraules, és excés de mentides, mitges veritats i manipulacions. Com en el nostre temps, on la sobreinformació conviu amb la manca de confiança i escolta real. Entre fantasmes, intrigues i monòlegs interiors, el món sembla immens i callat.

Aquesta òpera es representa cantada en francès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: Seok-Won Hong
Direcció d'escena: Nicola Berloffa

Disseny d'escenografia :Aurelio Colombo
Reposició d'escenografia: Gabriele Moreschi
Disseny d'il·luminació: Valerio Tiberi
Disseny de vídeo: Dino Sabanovic
Coach francès: Laïla Barnat

Producció: Opéra de Saint-Etienne

Elenc

Hamlet: Fernando Campero, baríton

Ophélie: Serena Sáenz, soprano

Reina Gertrude: Lucie Peyramaure, soprano

Claudius: Nicolas Courjal, baix

Laërte: Zachary McCulloch, tenor

Espectre: Javier Castañeda, baix

Polonius: Christian Díaz, baix

Marcellus: Joan Laínez, tenor

Horati: David Lagares. baixbaríton

Primer sepulturer: Borja Molina, baríton

Segon sepulturer: David Barrera, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/hamlet/#tickets

Òpera de Tenerife presenta Hamlet, d'Ambroise Thomas, una producció francesa donar vida a aquesta tragèdia shakespeariana en forma d'òpera en cinc actes.

Hamlet i Ophélie habiten en una cort on la corrupció és evident, però es disfressa de protocol i de bones formes. Tots saben alguna cosa, tots callen alguna cosa. Ell s'asfixia entre l'obligació de venjar i l'horror de fer-ho; ella es perd en la impossibilitat de ser escoltada. El silenci aquí no és absència de paraules, és excés de mentides, mitges veritats i manipulacions. Com en el nostre temps, on la sobreinformació conviu amb la manca de confiança i escolta real. Entre fantasmes, intrigues i monòlegs interiors, el món sembla immens i callat.

Aquesta òpera es representa cantada en francès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: Seok-Won Hong
Direcció d'escena: Nicola Berloffa

Disseny d'escenografia :Aurelio Colombo
Reposició d'escenografia: Gabriele Moreschi
Disseny d'il·luminació: Valerio Tiberi
Disseny de vídeo: Dino Sabanovic
Coach francès: Laïla Barnat

Producció: Opéra de Saint-Etienne

Elenc

Hamlet: Fernando Campero, baríton

Ophélie: Serena Sáenz, soprano

Reina Gertrude: Lucie Peyramaure, soprano

Claudius: Nicolas Courjal, baix

Laërte: Zachary McCulloch, tenor

Espectre: Javier Castañeda, baix

Polonius: Christian Díaz, baix

Marcellus: Joan Laínez, tenor

Horati: David Lagares. baixbaríton

Primer sepulturer: Borja Molina, baríton

Segon sepulturer: David Barrera, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/hamlet/#tickets

Fenomenal, La Damnation de Faust de Berlioz transporta un univers visionari que s'escapa de les formes tradicionals. Inspirada a Goethe, aquesta llegenda dramàtica està impregnada de lirisme i teatralitat. Michel Plasson, convidat a dirigir aquesta immensa fresca, s'envolta de prestigiosos solistes. Encarnen per torns la commovedora Margarita, l'inquietant Mefistòfels o el truculent Brander al voltant de Faust, figura turmentada a la recerca d'allò absolut. Des de la marxa hongaresa i els rampells amorosos fins a la caiguda a l'abisme, cada escena revela la dramatúrgia d'una música enlluernadora, oferint una experiència espectacular i profundament emotiva.

Hector Berlioz

La Damnation de Faust Op. 64

Cor Rossini: Direcció d'Ana Begoña Hernández

Joan Lainez: Faust

Sophie Koch: Margarita

Nicolas Courjal: Mefistòfils

Philippe-Nicoles Martin: Brander

Koral Brahms: Direcció de Gorka Sierra

Venda d'entrades: https://oppb.notre-billetterie.fr/formulaire?dial=sommaire2627

Fenomenal, La Damnation de Faust de Berlioz transporta un univers visionari que s'escapa de les formes tradicionals. Inspirada a Goethe, aquesta llegenda dramàtica està impregnada de lirisme i teatralitat. Michel Plasson, convidat a dirigir aquesta immensa fresca, s'envolta de prestigiosos solistes. Encarnen per torns la commovedora Margarita, l'inquietant Mefistòfels o el truculent Brander al voltant de Faust, figura turmentada a la recerca d'allò absolut. Des de la marxa hongaresa i els rampells amorosos fins a la caiguda a l'abisme, cada escena revela la dramatúrgia d'una música enlluernadora, oferint una experiència espectacular i profundament emotiva.

Hector Berlioz

La Damnation de Faust Op. 64

Cor Rossini: Direcció d'Ana Begoña Hernández

Joan Lainez: Faust

Sophie Koch: Margarita

Nicolas Courjal: Mefistòfils

Philippe-Nicoles Martin: Brander

Koral Brahms: Direcció de Gorka Sierra

Venda d'entrades: https://oppb.notre-billetterie.fr/formulaire?dial=sommaire2627

Fenomenal, La Damnation de Faust de Berlioz transporta un univers visionari que s'escapa de les formes tradicionals. Inspirada a Goethe, aquesta llegenda dramàtica està impregnada de lirisme i teatralitat. Michel Plasson, convidat a dirigir aquesta immensa fresca, s'envolta de prestigiosos solistes. Encarnen per torns la commovedora Margarita, l'inquietant Mefistòfels o el truculent Brander al voltant de Faust, figura turmentada a la recerca d'allò absolut. Des de la marxa hongaresa i els rampells amorosos fins a la caiguda a l'abisme, cada escena revela la dramatúrgia d'una música enlluernadora, oferint una experiència espectacular i profundament emotiva.

Hector Berlioz

La Damnation de Faust Op. 64

Cor Rossini: Direcció d'Ana Begoña Hernández

Joan Lainez: Faust

Sophie Koch: Margarita

Nicolas Courjal: Mefistòfils

Philippe-Nicoles Martin: Brander

Koral Brahms: Direcció de Gorka Sierra

Venda d'entrades: https://oppb.notre-billetterie.fr/formulaire?dial=sommaire2627

Òpera de Tenerife presenta Owen Wingrave, de Benjamin Britten, òpera en dos actes que explica la història sobre un jove que renega l'herència militar de la seva família, negant un futur focalitzat en el militar. Aquestes funcions suposen estrenar a Espanya aquesta òpera.

Owen diu “no” a la guerra en una família que porta generacions dient “sí” sense qüestionar-ho. La seva decisió de trencar la cadena de violència el col·loca al marge, el converteix en un problema, un traïdor. Ningú vol escoltar la seva ètica, només volen que obeeixi. És la història de l'individu que, en temps de conflicte i discursos bel·licistes, s'atreveix a col·locar-se fora del consens. Les parets de la casa, carregades de retrats i de glòria militar, es tornen ressò d'un sistema que es nega a canviar. Davant del soroll de la tradició, la seva consciència es queda sola.

Aquesta òpera es representa cantada en anglès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: David Greilsammer
Adreça d'escena: Emiliano Suárez

Disseny d'escenografia: Carles Berga
Disseny de vestuari: Carola Baleztena
Disseny de llums: Albert Faura

Producció: Auditori de Tenerife

Elenc

Owen Wingrave: Nikolay Borchev, baríton
Spencer Coyle: Javier Castañeda, sota-baríton
Kate Julian: Alexandra Urquiola, mezzosoprano
General Sir Philip Wingrave i narrador: Ian Bostridge, tenor
Lechmere: Joan Laínez, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/owen-wingrave/#tickets

Òpera de Tenerife presenta Owen Wingrave, de Benjamin Britten, òpera en dos actes que explica la història sobre un jove que renega l'herència militar de la seva família, negant un futur focalitzat en el militar. Aquestes funcions suposen estrenar a Espanya aquesta òpera.

Owen diu “no” a la guerra en una família que porta generacions dient “sí” sense qüestionar-ho. La seva decisió de trencar la cadena de violència el col·loca al marge, el converteix en un problema, un traïdor. Ningú vol escoltar la seva ètica, només volen que obeeixi. És la història de l'individu que, en temps de conflicte i discursos bel·licistes, s'atreveix a col·locar-se fora del consens. Les parets de la casa, carregades de retrats i de glòria militar, es tornen ressò d'un sistema que es nega a canviar. Davant del soroll de la tradició, la seva consciència es queda sola.

Aquesta òpera es representa cantada en anglès amb sobretítols en espanyol i anglès.

Fitxa artística

Direcció musical: David Greilsammer
Adreça d'escena: Emiliano Suárez

Disseny d'escenografia: Carles Berga
Disseny de vestuari: Carola Baleztena
Disseny de llums: Albert Faura

Producció: Auditori de Tenerife

Elenc

Owen Wingrave: Nikolay Borchev, baríton
Spencer Coyle: Javier Castañeda, sota-baríton
Kate Julian: Alexandra Urquiola, mezzosoprano
General Sir Philip Wingrave i narrador: Ian Bostridge, tenor
Lechmere: Joan Laínez, tenor

Orquestra Simfònica de Tenerife
Cor Titular Òpera de Tenerife-Intermezzo
Centre Internacional de Dansa Tenerife

Venda d'entrades: https://www.auditoriodetenerife.com/es/evento/owen-wingrave/#tickets

Messa da requiem

La Messa da Requiem, més comunament coneguda com el Rèquiem de Verdi, va ser composta en homenatge a Alessandro Manzoni, gran figura de la literatura italiana. El cèlebre i fulgurant Dies irae alterna amb moments gràcils de dolçor i recolliment. En el rèquiem, Verdi desplega tota la magnitud del seu geni mitjançant el domini de l'equilibri entre el fervor i la meditació. L'oient es veu així projectat davant d'una obra vertiginosa, d'una potència increïble.

Quatre solistes d'excepció sostenen aquest monument de la música sacra al costat dels Cors de l'Opéra national du Capitole de Tolosa i l'orquestra. Un immens fresc que explora la condició humana davant de la mort i l'eternitat, i ofereix una experiència emocional d'una intensa rara.

Giuseppe Verdi

Messa da requiem

• Andreea Soare: Soprano
• Marie-Andrée Bouchard-Lesieur: Mezzosoprà
• Joan Lainez: Tenor
• Jean-Fernand Setti: Baix
• Cor de l'Opéra national du Capitole – Toulouse Métropole: Direcció de Gabriel Bourgoin
• Cor de l'orquestra: Adreça de Pascale Verdier

Messa da requiem

La Messa da Requiem, més comunament coneguda com el Rèquiem de Verdi, va ser composta en homenatge a Alessandro Manzoni, gran figura de la literatura italiana. El cèlebre i fulgurant Dies irae alterna amb moments gràcils de dolçor i recolliment. En el rèquiem, Verdi desplega tota la magnitud del seu geni mitjançant el domini de l'equilibri entre el fervor i la meditació. L'oient es veu així projectat davant d'una obra vertiginosa, d'una potència increïble.

Quatre solistes d'excepció sostenen aquest monument de la música sacra al costat dels Cors de l'Opéra national du Capitole de Tolosa i l'orquestra. Un immens fresc que explora la condició humana davant de la mort i l'eternitat, i ofereix una experiència emocional d'una intensa rara.

Giuseppe Verdi

Messa da requiem

• Andreea Soare: Soprano
• Marie-Andrée Bouchard-Lesieur: Mezzosoprà
• Joan Lainez: Tenor
• Jean-Fernand Setti: Baix
• Cor de l'Opéra national du Capitole – Toulouse Métropole: Direcció de Gabriel Bourgoin
• Cor de l'orquestra: Adreça de Pascale Verdier

Messa da requiem

La Messa da Requiem, més comunament coneguda com el Rèquiem de Verdi, va ser composta en homenatge a Alessandro Manzoni, gran figura de la literatura italiana. El cèlebre i fulgurant Dies irae alterna amb moments gràcils de dolçor i recolliment. En el rèquiem, Verdi desplega tota la magnitud del seu geni mitjançant el domini de l'equilibri entre el fervor i la meditació. L'oient es veu així projectat davant d'una obra vertiginosa, d'una potència increïble.

Quatre solistes d'excepció sostenen aquest monument de la música sacra al costat dels Cors de l'Opéra national du Capitole de Tolosa i l'orquestra. Un immens fresc que explora la condició humana davant de la mort i l'eternitat, i ofereix una experiència emocional d'una intensa rara.

Giuseppe Verdi

Messa da requiem

• Andreea Soare: Soprano
• Marie-Andrée Bouchard-Lesieur: Mezzosoprà
• Joan Lainez: Tenor
• Jean-Fernand Setti: Baix
• Cor de l'Opéra national du Capitole – Toulouse Métropole: Direcció de Gabriel Bourgoin
• Cor de l'orquestra: Adreça de Pascale Verdier